"La Cultura Más Allá de Barcelona: Descubriendo lo Ignorado"
Los Derechos Culturales incluyen el acceso a la cultura, pero la realidad muestra una notoria barcelonacentrismo en cuanto a los recursos y equipamientos culturales. Esta situación limita o incluso niega el acceso a la cultura a una gran parte de la población por diversas razones, predominando las socioeconómicas y geográficas. Afortunadamente, existe una red de eventos que poseen un importante capital social y una significativa carga simbólica, tanto por el lugar donde se llevan a cabo como por sus habitantes, logrando atraer a un gran número de personas (he observado presentaciones de libros mucho más concurridas en La Bisbal d’Empordà que en Barcelona).
Així, entitats diverses amb més o menys ajut dels ajuntaments, consells comarcals i diners privats mitjançant quotes i patrocinis, tiren endavant amb èxit iniciatives culturals que cusen la població. Arreu hi ha exemples de gent que s’agrupa fer teatre, organitzar quines, conferències, concerts, mercats i fires o les tan necessàries festes majors. Això fa molta gent que creu que val la pena involucrar-se i pagar per fer coses fora dels circuits merament institucionals. Perquè Catalunya és un país associacionista, ple de gent inquieta que, acostumada a governs mermats, tira endavant projectes sense esperar que li donin el vistiplau.
I força vegades, allò que comença amb una sabata i una espardenya, acaba funcionant, es diversifica i es multiplica. L’Enric Ribalta, president de l’Associació Amics del Castell de Concabella, ho explica bé: “Vam entendre que si no ens fèiem nosaltres la cultura, ningú ens la faria”, i ara cada any passen 1500 persones pels cicles d’activitats que organitzen, que per pobles de 100 habitants, són una munió. I tot això amb poca difusió, perquè a ulls dels mitjans el que passa fora de les grans ciutats és pràcticament invisible. Com diu l’Anna Punsoda, “és gros que nosaltres sabem tot el que programa del Palau de la Música o l’Arts Santa Mònica i, en canvi, el que fem a la resta de llocs no es coneix”».